Si ens basem en els principis de les Relacions Públiques,
trobarem que el seu lema bàsic és el de “Do it well and let it know”, és a dir,
“fer-ho bé i fer-ho saber”, però, no obstant, fa uns mesos vam poder observar
un fenomen mundial mediàticament molt fort que trencava amb aquest lema, i que,
més que res, es referia al contrari, és a dir, el de “fer-ho malament i fer-ho
saber”: Lance Armstrong.
El ciclista texà, després de molts anys competint en el món
professional del ciclisme, alguns d’ells amb càncer, va decidir comparèixer en
una entrevista televisiva per tal de confirmar a tot el món (no només als
amants del ciclisme) què havia utilitzat dopatge i substàncies prohibides en
tots els tours de France que ell
mateix va guanyar i què el convertien en el millor ciclista de la història.
Possiblement, darrere del ciclista hi havia una campanya de
Relacions Públiques i un assessorament excel·lent que garantia que l’entrevista
funcionés de la manera més correcta possible per tal que les declaracions d’Armstrong
arribessin al major públic possible d’una forma concreta i que, a la vegada,
fossin rebudes d’una manera perquè l’audiència no demanés la mort de Lance (de
forma figurativa). Les xarxes socials i tots els mitjans mundials en van fer ressò
i, Armstrong, va aconseguir ser el Trending Topic de Twitter més potent d’aquell
mes.
Després de tot això, molta gent ha especulat sobre una
possible mort propera d’Armstrong, la qual hagués originat que l’esportista
confessés davant de tot el món, però també, s’atribueixen les declaracions a
pressions dels patrocinadors i, fins i tot, de la UCI (Unió Ciclista
Internacional) per tal de rentar la imatge de l’associació.
Armstrong: sincer o mentider?
