l'anunci més llarg de la història!

Felix Baugmartner és una de les poques persones que ha aconseguit atreure als milions d'habitants de tots els països del món en un mateix canal de televisió al mateix temps. Ni un FC Barcelona – Reial Madrid, també televisat mundialment, aconsegueix tanta difussió (també incloent-hi xifres de twitter, facebook i altres xarxes socials on tothom pot dir la seva d'una manera instantània i internacional.

Aquell dia, tot el món estava pendent d'una persona que havia de caure del cel mitjançant el patrocini de Red Bull, amb el projecte Stratos, ja que era des de l'estratosfera d'on saltaria aquest home sense por a la mort.

Saltarà o no saltarà? Passaven els minuts i Baumgartner seguia dins la seva diminuta nau plena de botons, penjat sobre la terra i envoltant de càmares automàtiques (no pensem que allà hi havia algú més); havia pujat amb un globus i cauria lliurement per acabar aterrant amb un paracaigues... hores, hores i hores, i RedBull feia publicitat gratuïta (publicity) i ho faria durant la resta de la història, aconseguint el que només una persona antoriorment, havia superat (Baumgartner finalment no va aconseguir el rècord).

És RedBull la millor companyia a nivell de Relacions Públiques? Com a mínim, ha donat una lliçó de comunicació a totes les altres empreses del món; mantenir a tot el món davant una marca durant hores, i seguir-ne parlant dies i mesos (i fins i tot seran anys), al voltant d'aquest esdeveniment únic i increïble.

fem-ho bé i fem-ho ràpid

Hi ha moltes coses en què, a nivell general, la societat n'està en contra; naturalment, si tots els humans ens posessim en contra d'aquests fets, podríem aconseguri canviant-ho, tot i que, si ho fessim sense cap tipus de coneixement professional, podríem tarda anys en aconseguir el que nosaltres tenim com a objectiu. Per aquest fet, en una branca de les Relacions Públiques, trobem els lobbistes; és a dir, gent especialitzada en fer pressió per aconseguir allò que busca la persona (o entitat) que l'ha contractat.

Aquest fet, però, el podem observar, per exemple, en el programa Salvados de Jordi Évole a La Sexta amb el senyor De Uribe, el qual es dedica professionalment a això, més enllà de ser consultor.

Altres sistemes de lobby, el podem trobar en agrupacions (lobbistes socials, segons el senyor De Uribe) com la Plataforma contra los deshaucios i, fins i tot, en una de les agrupacions més importants del planeta, la qual pot aconseguir enfonsar una empresa a nivell de prestigi, Greenpeace.

El món gira al voltant d'un sistema polític i econòmic que estableixen les bases per al dia a dia de tots els corresponents ciutdans que entren en el seu entorn (limitat políticament per països, però també per autonomies i, fins i tot amb influències supranacionals). Algunes d'aquestes decisions no són ben preses per als habitants, com deia anteriorment, i aquí és quan hi entren els comunicadors especialitzats en la ressolució de problemes i de crisis.

Les Relacions Públiques; una via ràpida d'arribar al sistema?

VENDRE LA GUERRA...

 El documental Vendre la guerra, ens mostra una finalitat que poden tenir les Relacions Públiques, concretament, dins del camp de l'interés privat. Concretament, en aquest, podem observar com una entitat busca aquest benefici, però camuflant-lo amb el públic, mitjançant unes incuvadores i una guerra; és a dir, creen una notícia inexistent i amb la importància de les Relacions Públiques aconsegueixen que esdevingui una notícia internacional promocionada, involuntàriament, pels mitjans de comunicació mundials, els quals seguien els principis de publicity.

És a dir, amb les correctes tècniques de comunicació podem arribar a convertir una notícia inexistent en un fet pel qual tot el món es preocupa, obtenint així, un benefici privat (ja que la notícia és inexistent, i el creador és el que s'emporta els beneficis) i no amb benefici públic (a nivell social no se n'extreu cap benefici, com resultaria si la notícia fos real).

NOSALTRES ACONSEGUIM PUBLICITAT GRATUÏTA

Un publicista el que busca és aconseguir que un producte determinat, amb un target determinat (segons el Brief entregat per part de l'empresa contractant) arribi a milers de consumidors d'una forma correcta per tal d'influir i fer que aquests el comprin de forma convençuda i immediata; si no ho aconsegueix, fracassa.

El Relacions Públiques no realitza Publicitat, sinó que el què fa és Publicity, és a dir, aconseguir que una notícia relacionada amb l'empresa o entitat per la qual treballa es situi en el major nombre de mitjans de comunicació possible (com a notícia, repeteixo) per tal de fer que la seva marca s'estableixi com a potent i com a visible en el mercat, però fora del camp de la publicitat.

Un exemple, el trobem a Andorra. Fa poques setmanes, a una discoteca de La Massana, anomenada TABOLA, un individu (o un grup) van volcar un remolc de fems a la porta principal. De manera automàtica, el Periòdic d'Andorra va publicar-ho en la primera pàgina de la seva versió impresa i també com a notícia destacada en la digital. Cal afegir, que un dels socis del club és el líder del partit socialista Andorrà, i aquest fet podria ser el detonant d'aquesta Publiciy involuntària per part de la discoteca massanenca.

Un cas semblant i del mateix sector, el trobem a La Seu d'Urgell, on, fa tres mesos, a la porta de La Crem – Lounge Espai Musical, s'hi va establir un home, vestit de caçador i amb una escopeta apuntant a la porta principal del local musical (a les dues de la matinada aproximadament, quan la discoteca treballava amb l'aforament complet). Aquest fet també va aparèxier als principals diaris provincials (El Segre i La Manyana) i a tota la premsa del país Andorrà (ja que la distància entre La Seu i Andorra és de deu quilòmetres).

Per tant, podem dir que moltes vegades, la publicitat deixa de ser-ho i es converteix en involuntària mitjançant la PUBLICITY: L'art dels Relacions Públiques per aconseguir que la seva empresa aparegui com a notícia, tot i que a vegades, la notícia es convertida de forma involuntària i amb repercusions negatives.

JO NO REPARTEIXO FLYIERS

Són moltes les persones que pensen que el Relacions Públiques és aquella persona que podem trobar perfectament per Salou durant l'agost promocionant una discoteca i dient que si l'acompanyes, entres sense pagar i amb dues consumicions incloses. Bé, en certa part sí, són Relacions Públiques, ja que el que fan és estar exposat al públic venent una idea i captant clientela per a la empresa contractant, però si ens ho parem a mirar des del punt de vista professional, podem veure que el futur d'un estudiant d'aquest grau, no és estar a Salou repartint flyers; ni a Salou, ni a Lloret, ni a Eivissa... NO!

La feina d'un RP (si em permeteu diguer-li així), va més enllà de vendre una imatge corporativa d'una empresa: aquest ha de ser un mediador immediat de conflictes, és a dir, veure on hi ha problemes i buscar la forma més adequada per solucionar-los, sense aixecar molt pols al seu voltant, ja que això podria afectar a la reputació de l'entitat per la qual treballa; per tant, també ha de ser prescriptor i conèixer l'entorn en el qual es situa la seva institució d'una forma excel·lent, sense deixar de tenir en compte als diferents mapes de públics (incloent-hi a la competència). L'anàlisi estratègic també serà important, ja que la reputació de la qua dispongui l'empresa serà calu per poder establi un pla a seguir o bé un altre, utilitzant, també, un sentit crític respecte l'entorn i fent els canvis convenients quan aquests siguin necessaris. Un Relacions Públiques ha de ser un visionari, partint, com ja he dit anteriorment, que ha de conèixer l'entorn: visionari perquè hem de saber que és el que passarà per poder actuar d'una manera o d'una altra abans de què la competència se'ns avanci. Un altre fet que ha de complir el professional en comuncació é el de supervisar l'organització, i a partir d'aquí, seguir el lema “fer-ho bé i fer-ho saber”; si les coses és fan malament, difícilment ho podrem fer saber, ja que això ens perjudicarà (no obstant hi ha casos en què s'utilitza aquest criteri, com en el cas explicat en l'article anterior. Per finalitzar, hem de guiar el pla estratègic que nosaltres mateixos hem ideat; és a dir, portar a la nostra empresa el més amunt possible i situar-la com a una privilegiada dins del sector i l'entorn que nosaltres hem de conèixer a la perfecció.

Ara hi veieu més diferències entre repartir flyiers i aconseguir que una empresa arribi lluny mitjançant un pla estratègic comunicatiu? #SOYRRPP