Com alguns ja sabreu, apart de militar a la JNC i de ser un nacionalista Català apassionat, tinc el plaer de dirigir i presentar un programa de ràdio dedicat al Club de Futbol Castellciutat, al futbol de la comarca i a tot l'esport de Catalunya anomenat "un poble, una afició" a RàdioSeu 107.2 FM (Comarcal) o http://www.radioseu.cat/ (mundial).
Un dels reptes que tenia marcats l'any passat era reunir en el locutori de l'emissora al regidor d'esports de La Seu d'Urgell, Lluís Biosca conjuntament amb el president del CF Castellciutat i el de La Seu d'Urgell FC; ho vaig complir! Aquest any però, he decidit canviar una de les persones del debat i fer un col·loqui sense compromís, per donar unitat al futbol i alhora per fer les confessions de cadascun dels club: aquest any el debat serà entre el CF Castellciutat, La Seu d'Urgell FC i l'EDFOR (Escola de Futbol Orgèl·lia) i concretament s'emetrà en directe dimarts dia 10 de novembre a les 19:15.
A tots aquells que us agradin els debats esportius i especialment els futbolístics, no us podeu perdre el debat que moderarem en José Luís López i un servidor, Sergi Cava amb les tres entitats futbolístiques de La Seu d'Urgell com a municipi.
DIMARTS 10 D'OCTUBRE A LES 19:15 A RÀDIOSEU... "UN POBLE, UNA AFICIÓ"!
Com a jove, em preocupa tot el que es decideixi avui, perquè no només el que avui es tracti i s’accepti afectarà durant aquest mateix any, sinó que també afectarà i tindrà conseqüències en el futur.
I jo què faig? Moltes coses voluntàries, com col·laborar i treballar pel meu poble i per Catalunya, perquè en realitat representa que el futur som el jovent, és a dir, som nosaltres, i això poca gent de la meva edat ho valora, i una altra part molt important son d’aquests que pensen “ja ho faran els altres”.
Si ens posem a mirar dades, actualment només un 3’25% de les persones entre 14 i 22 anys estan actius en matèries extraescolars com són la política, com pot ser fer un programa de Ràdio, col·laborar amb entitats privades del teu poble i un llarg etcètera, és a dir, 96,75% adolescents i majors d’edat fins 22 anys única i exclusivament es dediquen a fer la feina “obligatòria” (com és acabar ESO, fer Batxillerat o cicles i posteriorment a la Universitat) i dins d’aquestes persones, també hi ha un gran nombre que no fan ni la feina “obligatòria” dita anteriorment, és a dir, si van a classe és per escalfar la cadira i molestar als demès.
- Què passa amb el jovent? Més d’un 68% fan esport de forma molt habitual, en clubs i particularment, i jo també hi entro dins d’aquests 68. Més d’un 43% estudien llengües estrangeres. Jo també ho faig, però només un 3’25%, apart d’estudiar perquè volem tenir un bon futur, a més a més de fer esport per tenir un bon físic, ens dediquem a fer feina totalment voluntària sense cap tipus de pressió, ni familiar, ni de terceres persones, quan el percentatge restant es queda a casa mirant la televisió o xatejant pel facebook o pel Messenger.
- Som estranys els pocs que fem els que els altres no fan? La meva resposta és un no en majúscules, però tampoc som millors, sinó que ens podem definir com “realistes” i “actius”, però sempre sent conscients de que els estudis i l’escola són el nostre principal deure abans de qualsevol altra cosa.
-Quin pot ser el problema principal de la passivitat del jovent respecte moltes activitats i tasques? Una des les causes principals és que des de molts mitjans, les coses es fan veure avorrides i cosa únicament d’adults. També, un altre dels principals problemes és la manca d’informació que rep el jovent, i és per això que es deixa guiar pels mitjans dels quals he dit en aquesta mateixa resposta o simplement no saben que ho poden fer. No saben que una persona, independentment de l’edat que tingui pot fer un programa en una emissora, això sí, sense poder cobrar, però pel sol fet de fer-lo, jo mateix ja em sento orgullós i estic content per la meva feina.
- Com es pot sol·lucionar? L’única forma de sol·lucinar-lo es que les persones més pròximes a un determinat jove (dels 14 fins als 22, diguem-ho així) li ofereixin fer una activitat voluntària i li obrin els ulls explicant-li què el jovent és el futur de Catalunya i del món, en tots els àmbits. Els joves serem els que dirigirem una empresa o treballarem en ella, els joves d’ara serem els que algun dia decidirem políticament i també serem els que haurem d’educar i ensenyar tots els valors als que siguin joves quan nosaltres siguem grans, perquè la successió és inevitable en aquest món i per tant el temps passa i com abans un jove es pugui començar a formar en l’àmbit que ell desitja, més sabrà a mesura que passin els anys.
El dia 7 de juny pot ser l'inici d'una legislatura europea històrica per la nació Catalana, ja que si aconseguim una bona representació supranacional podríem arribar a aconseguir l'autodeterminació i el reconeixement de la nostra nació, Catalunya.
L'única aposta nacionalista i veritablement Catalana és la de CiU encapçalada per Ramon Tremosa (economista i escriptor de llibres sobre el tema), el qual durant tota la campanya ha deixat veure la seva banda més Catalana i nacionalista, al igual que al partit d'Artur Mas, Convergència i Unió.
Com sabreu CiU és la força política que encapçala la Coalició per Europa, també formada pel PNB, BNV, Coalició Canària, etc.
La número 5 de la llista definitiva s'anomena Mireia Huerta i és filla de la Seu d'Urgell. Ella és la representant més ben situada de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya) i també ha participat en diversos mítings electorals i ha pensat en tot moment en la seva ciutat, la capital de l'Alt Urgell.
Un dels problemes més preocupants d'aquestes eleccions és la manca de votants respecte les generals, autonòmiques i municipals: de veritat, penseu que Europa no ens afecta? Doncs aneu equivocats! un 70% de les lleis que influeixen en nosaltres provenen del parlament Europeu.
Mentre uns altres partits es dediquen a posar fotografies alienes a ells fent una campanya agressiva (PSOE) i altres persegueixen el Català (PP), CiU és la única força que promet defensar el Català a Europa, perquè en fi i en cap tots els Catalans paguem amb euros € i aquest és un símptoma Europeu.
EL DIA 7 DE JUNY VOTA PER CATALUNYA; VOTA COALICIÓ PER EUROPA, VOTA CONVERGÈNCIA i UNIÓ.
Ja s'apropen les eleccions Europees i com no, la campanya electoral. En aquestes eleccions es pot arribar a decidir molt per Catalunya, ja que després de la manifestació de "10.000 a Brussel·les", les coses poden arribar a canviar molt per Catalunya i en valor positiu.
En el cas de CiU el cap de llista és en Ramon Tremosa, el qual lluitarà per defensar Catalunya a Europa com un dels 736 eurodiputats del parlament europeu. També, però, s'hi presenta en tercer lloc de la llista la presidenta comarcal de la JNC (Alt Urgell) Mireia Huerta, la qual pot fer que la capital urgellenca es volqui en aquestes eleccions donant suport a la número 3 de CiU per aquestes eleccions.
Durant la pròxima legislatura de la que va ser la CEE i des del 1992 s'anomena UE s'ha de fer molta feina, com per exemple, lluitar contra la famosa crisi econòmica, el canvi climàtic, la llibertat en la circulació de béns, serveis, capitals i persones, el pla Bolonya...
Catalunya vol ser solidària, compromesa i apostar per la igualtat, la seguretat, la cultura i la llengua catalana, entre d'altres.
Segons el president dels EUA, és més possible que la cèl·lula terrorista al-Qaeda ataqui a Europa que a Estats Units; per què? aquest "perquè" encara no l'ha deixat gaire clar i és per això que encara s'ha de lluitar molt políticament des del parlament europeu, però també des d'altres entitats supranacionals com són la comissió europea, el consell de ministres, el defensor del poble...
Així que ja ho sabeu; Catalunya s'hi juga molt en aquestes eleccions i nosaltres, CiU podem aconseguir que la porta a Europa s'obri a favor nostre i fer les coses més accessibles i adequades; Ramon Tremosa, la solució dels Catalans a Europa.
Amics, Companys, professors i habitants de l’Alt Urgell i rodalies.
La Salle de la Seu d’Urgell farà realitat un repte solidari ; convertirem aquesta plaça « fosca » en il·luminada, i amb els nois i noies de Guatemala farem el mateix ; treguer-los del carrer per dona’ls-hi una llar, i tot això gràcies a la vostra col·laboració i a la implicació de la comunitat educativa de la Salle de la Seu d’Urgell.
Avui dia, estiguem fent el que estiguem fent (escoltar la ràdio, mirar la TV, llegir la premsa, etc) hi ha una paraula que no falla; CRISI. Tothom té crisi actualment, però poca gent és conscient que el que per nosaltres ara és una moda “dir CRISI” i que tard o d’hora s’acabarà, per a ells la CRISI és dia rera dia, i cada dia la cosa va de mal en pitjor.
Per això l’escola de la Salle d’aquesta ciutat ha demanat la implicació de tothom sense limitacions geogràfiques, com porta fent PROÏDE, la qual destinarà els diners recollits avui a la creació d’una escola de pre-primària al barri tierranueva de la ciutat de Guatemala.
I ara, robant-li una frase coneguda a l’Artur Mas, diré: SI SUMEM, PODEM, i això és el que nosaltres volem, que tots col·laboreu i així evitar morts, malalties, falta educativa, el no desenvolupament i moltes altres coses més que nosaltres per haver nascut en aquest país em de donar gràcies a que no les patim, i de moment no les patirem.
Jo m’he trobat amb gent que pensa que fem que fem no canviarem res del món actual. Això no és veritat; en el futur les coses poden canviar, i molt, i aquest fet només s’aconseguirà si altres entitats col·laboren per treure la pobresa i donar la igualtat, per treure la fam i donar els aliments i per treure les malalties per donar VIDA i solucions.
Aquest event també servirà per demostrar la solidaritat Catalana, els quals no fem com als EUA, que cada dia estan a WALL STREET mirant com estan els seus interessos i les seves borses.
Avui, per això, fem un parèntesi a la famosa baixada de recursos econòmics per encendre espelmes solidàries i per encendre els cors il·lusionats dels africans i que puguin mirar i dir: gràcies a la vostra col·laboració he tornat a nèixer, he tornat a descobrir que és l’esperança i que és la il·lusió. Gràcies a vosaltres podré lluitar contra les malalties que pateixen els meus més de 7 fills i la meva dona i podré dir: gràcies Urgellencs i Urgellenques i Catalans i Catalanes per ser solidaris amb mi i amb el meu poble.
Un dels temes de màxima actualitat ha estat el comportament dels mossos d'esquadra vers els estudiants que es manifestaven a la capital Catalana, Barcelona.
A més a més, també periodistes, habitants i turistes van rebre algun tipus d'agressió per part del cos policial de la nostra nació.
Trobo que, primer de tot, els que haurien d'acceptar que en són culpables són els membres del tripartit, concretant; en Saura. També trobo que els mossos d'esquadra que varen fer el que no tocava s'haurien de presentar a la conselleria i ser jutjats com qualsevol altra persona.
Una de les coses que trobo bé és que a partir dels propers mesos, els mossos "antidisturvis" hauran de portar un número de placa assignat, perquè la gent agredida els pugui denunciar, i com ja deia, siguin jutjats; no com mossos d'esquadra ni com a funcionairs, sinó com a culpables i agressors.
És cert, el cos està dividit en diveres fases, i algunes d'aquestes fases les fan de forma correcta (trànsit, judicial, escortes...), però pel que fa a aturar manifestacions... sense comentaris.
No sé que en pensareu vosaltres, i per això us convido a deixar un comentari amb la vostra opinió.
Benvinguts al meu bloc!
En aquest bloc em podreu conèixer millor; sóc Català i d'ideologia nacionalista; és per això que actualment milito a la JNC (joventut nacionalista de Catalunya), i tinc ganes de defensar i fer el millor per Catalunya, però també pel meu poble, Castellciutat.
En aquest bloc hi penjaré totes aquelles coses que m'agraden o que m'inquieten.
Moltes gràcies!
