dijous, 7 de gener del 2010

Un Sevilla crescut contra un Barça etern.



El dimarts el partit més imporant en la copa del Rei va ser, sense dubtar-ho el Barcelona-Sevilla, el qual es va disputar al camp nou a les 22h.

En aquest partit vam poder veure de tot; els experiments de Guardiola en el planter inicial, el Sevilla enfront d'un Barça no titular al 100% (ni al 50%, siguem sincers) i sobretot vam poder veure com la frase del comitè tècnic d'àrbitres "L'abritratge mai ha d'influir en el joc d'ambdós conjunts" es trencava totalment.

Pérez Burrul no va estar correcte per part dels dos equpips, però sobretot se li va notar una mica bastant la seva ideologia MADRILISTA per privar que el FCB aconseguís la copa un altre any consecutiu.

Gols anul·lats, faltes inexistents, targetes (sobretot pels del Barça) i un penalt que els que el vam veure podem dir que un bon àrbitre l'hauria xiulat fora l'àrea, perquè l'Ucrainès va agafar al Sevillista de la samarreta quan encara estava, tant els dos com la pilota, fora de l'àrea defensada per Pinto (l'única cosa va ser que el jugador es va "caure" dins de les 4 línies blanques).

La gran aposta de Guardiola per aquesta nova temporada va ser l'incorporació de Dmytro Chygrynskiy, que al final del partit va poder sentir com l'afició culè el xiulava. Li hauríem de donar més temps i més joc per coneixer-lo millor? jo crec que sí, però que ell es posicioni correctament: està jugant a la lliga BBVA (una lliga molt forta i molt física, a més de tàctica i tècnica) i no està jugant en el mateix equip en el que va jugar l'any passat i va guanyar la UEFA, no! Està jugant en el millor equip del món, en l'equip més perseguit per tots, en l'equip que ha fet història i ha passat a l'eternitat. Al FC Barcelona!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada